Bon Nadal
Des d’ací us dessitge a tots que passeu un molt bon dia de nadal i ens retrobarem abans de que s’acabe l’any per fer una petita valoració del 2009
Xàtiva en cançons
Xàtiva ha sigut una de les ciutats on han eixit molts músics de qualitat i en la nostra llengua. Malgrat això, no han sigut valorats tot allò que es mereixen. Hui fem un recorregut musical per cantants de la ciutat dels socarrats
Què és el nadal?
Fa uns dies parlàvem a “Benigànim Digital” sobre si el nadal era o no una festa religiosa. Tot va vindre arrel de la meva afirmació de que el nadal tindria que ser més plural religiosament, i si podia ser laic. De seguida els més catòlics ja van manifestar la seua intenció de monopolitzar el nadal, i van contar tot aquella història del naixement de Jesús i tota aquella parafernària.
Doncs bé, donat que volia reflexionar un poc sobre el tema he considerat convenient fer un poc d’anàlisi amb aquest article. M’he estat documentant un poc sobre els orígens i el perquè del nadal, i la conclusió com veureu transcendeix del catolicisme.
Abans de remuntar-se un poc al passat, cal analitzar el present. És evident que ja fa temps que el nadal ha deixat de ser una festa religiosa per passar a ser una festa popular. Quant ens reunim en família el dia 25 quasi ningú entén que estem celebrant el suposat naixement de Jesús, si no s’entén que és una oportunitat de reunió donada la festivitat d’estos dies. És més, probablement la major part dels joves estàn pensant en que faran la nit de cap d’any o en que es compraran per als reis. És ben clar que l’apartat religiós està cada vegada més apartat del nadal.
L’anàlisi actual ha deixat clar que el nadal és una festa majoritàriament popular, però ara mirarem un poc als seus origes i a com és falsa la monopolització que fa la religió catòlica de la festivitat. En primer lloc, la fixació del dia 25 com el naixement de Jesús, és una mera aproximació totalment política e interessada. L’origen fonamental de la festivitat és la celebració del solstici d’hivern que era celebrada en la major part de cultures antigues entorn al 21 i 26 de Desembre.. Davant d’aquesta tradició, l’Església va veure en aquesta data, una bona oportunitat per a col·locar la celebració del naixement de Jesús donat que la Bíblia ni cap altra escriptura assenyala aquest dia. En l’actualitat hi ha dissidències entorn a esta celebració ja que els “Testimonis de Jehovà” o l’Església Ortodoxa no celebren el 25 de Desembre.
Però com a prova més consistent de que el nadal no te perquè ser una festa catòlica, és el fet, que a la Xina i el Japó també es celebra malgrat no formar part de la religió catòlica.
En definitiva, que aquells catòlics que intenten monopolitzar la festa dient-nos que si no som creients no tindríem que celebrar la festa, s’equivoquen. El 25 de Desembre ha sigut i és un dia de celebració tradicional per part de moltes cultures que res tenen a veure amb l’intent monopolitzador que ha intentat exercir l’església catòlica.
Oltra o Morera
El debat sobre el canvi de síndic al grup “Compromís” ja s’ha obert a la premsa. La coalició de cara a les properes eleccions apropa a BLOC e Iniciativa, amb un possible pacte a la ciutat de València amb Joan Ribó com a candidat
Dos debats simultanis s’han obert al voltant del BLOC e Iniciativa, en primer lloc el pendent canvi de síndic en el grup i les candidatures de cara a les properes eleccions.
El canvi de síndic és una tasca que queda pendent des de l’escició d’EU del grup. El BLOC, si més no en un acte de voluntat política, ha deixat que Mònica Oltra haja sigut la síndica del grup durant bona part de la legislatura. I dic que ha sigut un acte de voluntat política, perquè Mònica Oltra representa a un partit que no sabem ni quants vots té. És lògic que ara la major part del pes de la coalició recau sobre el BLOC i és per tant Enric Morera qui deuria ser el síndic del grup. Davant aquesta lògica, ja ha sorgit tot un grup de gent i periodistes, que diuen que Oltra és molt millor síndica que el que podria ser Morera. El cert però, és que Oltra ha aconseguit tot el seu protagonisme gràcies a actes i paraules que no podem qualificar com a adequades. Des de la bajanada de la camisa, fins acusar el PP de practicar la mateixa repressió que el règim franquista. Mónica Oltra possiblement serà millor síndica, per aquells que busquen ser protagonistes com siga, o que busquen una representació anticapitalista i d’esquerra simplista.
La veritat és que m’ha alegrat molt la noticia de la possible reaparició de Joan Ribó en la política valenciana. Sens dubte és l’oportunitat que necessita l’alternativa a la ciutat de València per tal de aconseguir representació a l’Ajuntament de cara a les properes eleccions. El pacte BLOC-Iniciativa a nivell autonòmic ja està gairebé tancat, a València encara està al “forn”, però esperem que s’aconseguisca una bona candidatura i amb un bon cap visible com seria Ribó.
Copenhagen 2009
Aquesta setmana te lloc a la capital danesa la conferència de Nacions Unides sobre el canvi climàtic. Sembla que la incapacitat d’arribar a un acord portarà a una nova cimera amb pocs compromisos i buida de contingut.
El debat sobre el canvi climàtic està cada vegada més present en les nostres vides. Hi ha en part unanimitat científica, tot i que encara hi ha científics que defenen que aquests tipus de canvis han estat succeint al llarg de la història. No obstant, el que sembla evident segons les últimes dades, és que aquest canvi natural s’ha accelerat considerablement degut a l’acció humana sobre el nostre planeta.
El últim gran acord en matèria climàtica, és com no el protocol de Kyoto que pretenia limitar les emissions de diòxid de carboni a l’atmosfera. Però la realitat ha fet que aquest protocol siga un simple formalisme, i fins i tot ha creat un mercat de compra i venda de quotes d’emissions que en res ajuda al canvi climàtic. La possibilitat de nous acords com aquests o taxes per a les emisions està sobre la taula a Copenhage. Aquestes limitacions tenen però un efecte de limitació del creixement econòmic d’alguns països en vies de desenvolupament. És per tant necessari, no solament limitacions d’emissions o taxes verdes, si no tot tipus de mesures que ajuden a millorar el model energètic i econòmic en que vivim.
Cal preguntar-se quin tipus de desenvolupament estan generant estos nous països emergents. Cal preguntar-se de quina forma estan creixent econòmicament. La resposta és evident, i és que a pesar de les altes taxes de creixement de la producció a la Xina o a la Índia, la qualitat de vida dels seus ciutadans no ha millorat. S’ha creat un model econòmic d’explotació social i dels recursos que s’allunya molt del model sostenible i ecològic que es vol plantejar. S’ha de plantejar per tant una estratègia per al bon creixement econòmic i social d’aquests països.
A Europa, tot i això, cal dir que la conscienciació social ha anat en augment. Cal però, que aquesta avance en la consciencia empresarial, i sobretot en la espanyola. Cal que les empreses enfoquen la seua activitat no a guanyar diners amb l’explotació de recursos, si no a guanyar diners de forma ètica i positiva per a tota la societat.
La resposta és per tant, que Copenhagen no deuria de servir per a acords buits de contingut ni discursos apocalíptics, si no per trobar les línies d’un nou model de creixement econòmic i energètic.
Catalunya decideix
Hui 166 municipis catalans participaran en una consulta sobiranista. El primer poble a realitzar-se ahir, va votar SI.
Imatge de Vilaweb.cat
Hui 166 pobles d’arreu de Catalunya voten en una consulta ciutadana sobre la independència. 700.000 persones estan cridades a la convocatòria promoguda per una plataforma ciutadana i que ha rebut adhesions de centenars de municipis. La consulta ha generat un especial interès a Europa, d’on s’han apropat diferents observadors internacionals per tal de estudiar i valorar la iniciativa. Els col·legis electorals estaran oberts hui fins les 8 de la vesprada.
S’ha de valorar especialment la iniciativa, tenint en compte que ha sorgit de una plataforma ciutadana, que amb l’ajut dels diferents grups polítics als ajuntaments ha aconseguit tirar endavant la consulta. Tradicionalment a l’Estat Espanyol sempre s’ha tingut reticència a les consultes, i més encara si parlem del País Valencià. El nostre govern no ens va donar l’oportunitat de pronunciar-nos sobre l’estatut, i no parlar ja d’altres qüestions. És fonamental que els polítics i els governants perden la por a preguntar al poble. La participació pacífica i democràtica en qualsevol tipus de consulta és totalment positiva i fomenta la identificació dels ciutadans en la iniciativa política. Països com Suïssa pregunten constantment als seus ciutadans sobre tot tipus de qüestions i es una bona forma per que els ciutadans participen activament de la vida política. En este sentit, des de ací donar l’enhorabona a la plataforma que ha impulsat les consultes, perquè ha aconseguit allò a que els governants tenen por: preguntar directament als ciutadans.
84% a favor de una reforma constitucional
Hui alguns diaris com “El País” o “Público” publiquen enquestes que apunten a que una majoria de ciutadans està a favor de la reforma de la constitució
Normalment el 6 de Desembre, més conegut com a dia de la Constitució Espanyola, sol ser un dia de “piloteig” i “alabança” cap a la constitució del 1986. Tot i això, aquest any alguns diaris estatals ens han sorprès amb la publicació d’enquestes que apunten a que una majoria de ciutadans estarien a favor d’una reforma constitucional. Les opinions respecte als temes a reformar són diverses, i van des de el canvi de règim monàrquic, fins a l’eliminació de les referències a l’església catòlica.
Tot i això la reforma no és tan fàcil com sembla. La Constitució en si mateix, conté una espècie “d’auto-blindatge” que fa molt difícil la reforma dels articles claus de la mateixa. Per tal de retocar articles com els referits a la monarquia i altres de destacada importància, caldria una votació a favor al Congrés de 2/3 de la cambra (pràcticament impossible). Després s’haurien de dissoldre les Corts i tornar a convocar eleccions. Esta nova cambra deuria de tornar a ratificar la reforma per 2/3 de la cambra de nou, i finalment tindria que ser sotmesa a referèndum.
Us recomane si esteu interessats que llegiu els dos articles que detallen aquestes dos enquestes:
La polèmica de les descàrregues
Ahir mateix es coneixia que el projecte de llei del govern nomenat “Llei d’Economia Sostenible” introduïa la possibilitat de tallar accés a llocs webs per motiu de drets d’autor
La “Llei d’Economia Sostenible” promoguda pel Govern Espanyol, planteja la possibilitat de que una comissió del ministeri de cultura puga tallar l’accés a webs que infringisquen els drets d’autor. La mesura ha provocat la reacció de tota la comunitat d’internautes i l’adhesió a el “Manifest per els drets ciutadans a internet”. El manifest ha rebut milers d’adhesions entre elles la d’aquest bloc, i a més ja compta amb un grup a Facebook. Hui una representació del ministeri i dels internautes s’han reunit, però sembla que Cultura segueix ferma en la seua intenció.
Sempre he sigut dels que pensen que els autors tenen els seus drets com a creadors culturals i és lògic que tinguen una contraprestació per la seua tasca. S’han plantejat diferents mètodes per protegir estos drets. A França s’ha escollit l’opció de desconnectar als usuaris que descarreguen continguts protegits amb drets d’autor, i a altres països s’ha optat per mesures semblants. Totes elles, però, amb una diferència respecte a l’espanyola, el tancament ha de ser autoritzat per un jutge. En canvi, en proposta espanyola serà una “Comissió del Ministeri de Cultura” la que decidirà la suspensió cautelar d’accés a certes webs.
Per altra banda, com molt bé diu el Manifest a que m’adherisc, la mesura no te cap altre objectiu que protegir un model de negoci que ja s’ha mostrat obsolet. La industria cultural te que ser conscient de les noves tecnologies, i introduir un nou model de negoci basat en aquestes i adequant-se a la realitat social existent. Trobe que per exemple iniciatives com Spotify, que permet escoltar música de tots els catàlegs discogràfics a canvi de petites pauses de publicitat, són el exemple que s’hauria de seguir. Personalment fa temps que utilitze aquest programa, i per tant, no veig necessitat de descarregar cap tipus de música per altres canals. La industria cultural necessita innovació, i no pagar-ho coartant els drets de tots els internautes.
En defensa dels drets ciutadans a internet
“El Mirador Valencià” subscriu i reprodueix a continuació el manifest promogut pels internautes per tal d’aturar la reforma legal que inclou la “Llei d’Economia Sostenible” que permetra tancar pàgines web sense autorització judicial
Davant la inclusió en l’Avantprojecte de Llei d’Economia sostenible de modificacions legislatives que afecten al lliure exercici de les llibertats d’expressió, informació i el dret d’accés a la cultura a través d’Internet, els periodistes, bloggers, usuaris, professionals i creadors d’internet manifestem la nostra ferma oposició al projecte, i declarem que…
1.- Els drets d’autor no poden situar-se per sobre dels drets fonamentals dels ciutadans, com el dret a la privacitat, a la seguretat, a la presumpció d’innocència, a la tutela judicial efectiva i a la llibertat d’expressió.
2.- La suspensió de drets fonamentals és i ha de seguir sent competència exclusiva del poder judicial. Ni un tancament sense sentència. Aquest avantprojecte, en contra de l’establit en l’article 20.5 de la Constitució, posa en mans d’un òrgan no judicial – un organisme depenent del ministeri de Cultura -, la potestat d’impedir als ciutadans espanyols l’accés a qualsevol pàgina web.
3.- La nova legislació crearà inseguretat jurídica en tot el sector tecnològic espanyol, perjudicant un dels pocs camps de desenvolupament i futur de la nostra economia, entorpint la creació d’empreses, introduint traves a la lliure competència i ralentint la seua projecció internacional.
4.- La nova legislació proposada amenaça als nous creadors i entorpeix la creació cultural. Amb Internet i els successius avanços tecnològics s’ha democratitzat extraordinàriament la creació i emissió de continguts de tot tipus, que ja no provenen principalment de les indústries culturals tradicionals, sinó de multitud de fonts diferents.
5.- Els autors, com tots els treballadors, tenen dret a viure del seu treball amb noves idees creatives, models de negoci i activitats associades a les seues creacions. Intentar sostenir amb canvis legislatius a una indústria obsoleta que no sap adaptar-se a aquest nou entorn no és ni just ni realista. Si el seu model de negoci es basava en el control de les còpies de les obres i en Internet no és possible sense vulnerar drets fonamentals, haurien de cercar altre model.
6.- Considerem que les indústries culturals necessiten per a sobreviure alternatives modernes, eficaces, creïbles i assequibles i que s’adeqüen als nous usos socials, en lloc de limitacions tan desproporcionades com ineficaces per a la fi que diuen perseguir.
7.- Internet ha de funcionar de forma lliure i sense interferències polítiques afavorides per sectors que pretenen perpetuar obsolets models de negoci i impossibilitar que el saber humà seguisca sent lliure.
8.- Exigim que el Govern garantisca per llei la neutralitat de la Xarxa a Espanya, davant qualsevol pressió que puga produir-se, com marc per al desenvolupament d’una economia sostenible i realista de cara al futur.
9.- Proposem una veritable reforma del dret de propietat intel·lectual orientada a la seua fi: retornar a la societat el coneixement, promoure el domini públic i limitar els abusos de les entitats gestores.
10.- En democràcia les lleis i les seues modificacions han d’aprovar-se després de l’oportú debat públic i havent consultat prèviament a totes les parts implicades. No és de rebut que es realitzen canvis legislatius que afecten a drets fonamentals en una llei no orgànica i que versa sobre altra matèria.
“Benigànim Digital” entrevista a Enric Morera
Ací us deixe l’entrevista que vam realitzar amb el líder del BLOC per a “Benigànim Digital”
L’Informatiu: el nou diari digital valencià
Hui ha començat la seua aventura “l’Informatiu” un nou diari digital valencià sobre l’actualitat del nostre país
Es tracta d’un ambiciós projecte impulsat per tres periodistes valencians i que té com a intenció contar la realitat de la nostra terra des d’una visió progressista i valencianista. Al nou mitjà de comunicació hi participen insignes firmes com JJ Pérz Benlloch, Manolo S Jardí, Conxa Raga, Nadia Tronchoni, Pau Alabajos, l’escriptor Francesc Mompó o el vinyetista Marc Peris. També joves periodistes com Víctor Maceda, Sergi Tarín o Ignasi Muñoz.
Més música
La música en valencià està vivint uns moments molt bons en quant a quantitat i qualitat dels seus músics. Tot i això encara estem lluny de la projecció que la música en català te a Catalunya.
Allà s’està creant un mercat molt important de música en la llengua pròpia i ara fins i tot ha arribat a altres gèneres musicals no experimentats per la música en català com per exemple el Dance o el Techno
Comentaris Recents