El Mirador Valencià

Fomentar el trilingüisme, en una Europa de pobles i en un món globalitzat, és una bona idea. En principi. Ningú parer hi estarà en contra. Faltaria!

Paco Blay és regidor del "Bloc" de Muro

ARTICLE DE PACO BLAY públicat al Levante-EMV

Que els valencians dominen el valencià, el castellà i l´anglès, facilita la comunicació, fa a les persones més tolerants, obre moltes portes… Però venint del conseller d´Educació Font de Mora, i d´un govern com el del PP, els dubtes que tenim sobre el tema són més que raonables. Motius? El govern actual de la Generalitat no es caracteritza precisament pel rigor en la gestió el sistema educatiu, ja que són evidents un bon grapat d´incompliments en la línia precisament del que afirma estimular. Mostrarem que ni el valencià ni l´anglès els preocupa de debò, i que les declaracions sobre trilingüisme són titulars sense contingut i cortines de fum.

VALENCIÀ.

Que el PP no creu seriosament en el bilingüisme i la cooficialitat real del valencià ho demostra, no ja l’ús escassíssim que en fan els seus representants, com aconsella el Consell Valencià de Cultura i la Llei de creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, sinó simplement els incompliments de la legislació vigent. Una petita mostra: la Diputació d’Alacant ho fa tot en castellà (Butlletí Oficial de la Província, pàgina web, documentació oficial…), molts municipis del PP retolen solament en castellà (en zones valenciano-parlants, eh!, com Alcoi posem per cas), Canal 9 va reduint sensiblement les hores de programació en valencià arribant a nivells escandalosos, els grups de Batxillerat de línia en valencià en els instituts van reduint-los o assimilant-los als de castellà (no a l’inrevés) no respectant les opcions lingüístiques dels alumnes i pares, no reconeix l’homologació de títols de valencià/català malgrat moltes sentències en contra, el nombre de funcionaris que dominen el valencià és reduïdíssim… etc.

La conclusió no pot ser més forta i clara: de les dues llengües oficials al País Valencià, una és única per a ells, el castellà, i l’altra -el valencià- és a extingir: així de clar. Com a màxim a tolerar; però en absolut a promocionar, impulsar, normalitzar, fomentar…

ANGLÉS

I pel que a fa l’anglès, quina credibilitat mereix una proposta que aquest any no ha posat els mitjans per a què estiga totalment coberta l’oferta d’anglès en Infantil, com s’havien compromès, i és l’etapa educativa en la qual els xiquets millor assimilen el llenguatge? Un detall: la resolució per a l’educació plurilingüe en Infantil -que permet no implantar l’anglés aquest curs- és del 21 d’agost, i s’havia d´aplicar l’1 de setembre. Tenim més proves que també l’anglès els preocupa de debò ben poc. Les Escoles Oficials d’Idiomes estan abandonades en inversions i en professorat. Les dotacions dels centres de Secundària per a idiomes són tercermundistes. La forma d’introduir l’anglès amb traductor en la matèria d’Educació per a la Ciutadania, sense justificació pedagògica coherent ni preparació prèvia i correcta, ha desprestigiat la matèria -que és en el fons el que volia el PP, que no s´impartisca Ciutadania de debò-, però també ha desprestigiat l’anglès com a efecte col·lateral al voler introduir-lo en una assignatura maria. El ridícul s’ha escampat per tota Espanya.

Als centres se’ls exigeix projectes curriculars, PGA, PAT, DPP… i al professors programacions, criteris d’avaluació…, però el senyor conseller pot dir lleugerament el que li convinga políticament en cada moment, fent d’una cosa tan seriosa com l´ensenyament, un instrument electoral de desgast del govern, caiga quien caiga, en aquest cas posant en perill la credibilitat del sistema educatiu públic i la qualitat de l´ensenyament. Una autèntica irresponsabilitat. (Qui polititza l´educació?).

Trilingüisme? Siguem més responsables i seriosos, senyors del PP, i no fem riure més. El que han de fer -i no fan- és planificar amb més rigor, consultar als implicats amb més freqüència, construir més centres (tenim més de 1.300 barracots encara) i reparar els deteriorats, contractar més professors, atendre les substitucions amb més diligència i aportar més diners per a l´educació (els nostres alumnes tenen menys ordinadors per aula que Extremadura), entre altres mesures.

El professorat valencià és competent, i l’únic que vol és treballar tranquil, complir amb el que la legislació ordene i que els alumnes avancen i es formen; i els pares desitgen que els seus fills aprenguen i progressen com cal. Però tots rebutgen que els alumnes i els programes estiguen subjectes a ocurrències que solament busquen impedir que s’impartisquen com cal uns continguts, salvar la cara i deteriorar la imatge del partit opositor. Amb l’educació no es juga, i el dret ciutadà a una educació de qualitat, reconegut en la Constitució, està per damunt d´interessos de partit.