El Mirador Valencià

El president de la Generalitat, Francisco Camps, ha justificat el retard de les ajudes previstes en la Llei de Dependència en les fallades del sistema informàtic per a la seva tramitació

Camps ha respost així en el ple dels Corts Valencianes a una pregunta del portaveu del PSPV-PSOE, Ángel Lluna, sobre les mesures que pensa adoptar perquè els valencians “puguin accedir, de forma satisfactòria, a rebre les ajudes que els dóna dret” la norma estatal.

OPINIÓ: Bona Excusa!! Supose que será per que utilitzen Windows i ja se sap.. tindríen problemes amb el explorer.exe

Segueix llegint a Levante-EMV.com

Dotze milions d’euros extres -2.000 milions de pessetes- va destinar el grup de Ràdio Televisió Valenciana (RTVV) a la cobertura informativa de la visita a València del Papa al juliol de 2006, que li va donar a TVV  un 19% d’audiència durant aquest cap de setmana. La quantitat va ser destinada a muntar una infraestructura inusual d’un canal autonòmic, i que es va utilitzar tot just durant vint-i-sis hores.

El grup Ràdio Televisió Valenciana (RTVV) va voler bolcar-se en la visita que el Papa Benedicte XVI va realitzar a València durant dos dies al juliol de 2006. I va posar tot els mitjans que tenia a l’abast i molts més. Per a convertir-lo i convertir-se, a si mateixos, en una fita. Però se’ls va anar la mà i va semblar que no va haver cap control pressupostari ni de despeses. La quantia real del cost del gran repte audiovisual del nostre canal autonòmic havia estat en tot un moment una incògnita, com ho continua sent el muntant global i els diners que la Generalitat va destinar a l’organització del V Trobada Mundial de les famílies

Segueix llegint a Levante-EMV.com

Els preus van pujar en el passat mes d’abril en totes les comunitats autònomes, especialment a La Rioja, Murcia i Extremadura, i ho van fer a la Comunitat Valenciana dues desenes més que la mitjana nacional.

En el conjunt d’Espanya els preus van augmentar un 1,1 per cent en el mes d’abril, pel que la variació interanual es va situar en el 4,2 per cent, i la inflació acumulada en el que va d’any en el 1,5 per cent.

La taxa d’inflació acumulada també va augmentar en totes les comunitats, i va ser més elevada a Ceuta (2,0), Comunitat Valenciana (1 punt huit) i Andalusia (1,7), enfront del 0,9 de Navarra.

Extracte de Levante-EMV.com

La despesa per alumne no universitari escolaritzat en centres públics de la Comunitat Valenciana arriba a els 4.840 euros anuals, per sota de la mitjana nacional, de 5.299 euros anuals, i el tercer més baix d’Espanya juntament amb Múrcia i Andalusia.

Aquesta xifra també està per sota de la mitjana nacional, de 4.520 euros, i és la tercera més baixa d’Espanya juntament amb les comunitats andalusa i murciana. A nivell nacional, la despesa per alumne no universitari escolaritzat en centres públics del País Basc arriba a els 8.858 euros anuals, més del doble que a Andalusia (4.211) i que a Múrcia (4.320), les de menor inversió pública per matriculat. A més del País Basc, se situen per sobre de la mitjana Navarresa, amb 6.991 euros per estudiant i any, Astúries (6.492), Castella-Lleó (6.103), Cantàbria (6.039), Galícia (5.947), Balears (5.817), La Rioja (5.791), Aragó (5.486), Catalunya (5.394) i Madrid (5.330). Per sota estan Castella-la Manxa (5.234), Canàries (5.145), Extremadura (5.017) i Comunitat Valenciana (4.840), a part de Múrcia i Andalusia.

Extracte de Levante-EMV.com / Imatge ElPais

OPINIÓ: La dura realitat per molt que pese a algú afí al PP es aquesta, i es que al País Valencià serem liders en megaevents o construccions faráoniques… tindrem una ciutat molt bonica… pero l’educació i la sanitat (que és el més important per al benestar i futur de la nostra societat) es deixen de banda i les partides de despesa pública son les mínimes.

Segons van indicar Torres i Frau, el Govern d’Espanya ha remès a la Generalitat 93 milions d’euros per a destinar-los a ajudes a persones depenents, però, en comptes de desenvolupar els principis de la llei i distribuir els diners entre el primer sector beneficiari, els cridats grans depenents, la conselleria de Benestar Social ha preferit “pagar el dèficit del Bo-Residència”, el que, en opinió dels socialistes, constituïx “un frau”.

A més, l’Administració autonòmica “no ha aportat” la seva part de finançament per a aquesta llei, que se situa en altres 93 milions d’euros, atès que les prestacions es paguen a mig fer entre l’Estat i les diferents comunitats autònomes. En la Comunitat Valenciana 150.000 persones no poden valdre-se per elles mateixes i, segons els terminis d’aplicació de la Llei de Dependència, unes 22.000 ja haurien d’estar percebent les ajudes corresponents per a disposar d’un cuidador o finançar una plaça en una residència.

Segons Torres i Frau, la realitat de la Comunitat Valenciana és que només set persones han vist concloure el seu expedient i han arribat a les ajudes previstes. Els socialistes asseguren que més de trenta mil persones van iniciar el procés administratiu per a acollir-se a la llei de dependència fa més de sis mesos, i totes elles hauria d’estar percebent els diners que els correspon.

Segueix llegint a Levante-EMV.com

Si la Generalitat i el Ministeri de Foment s’han de posar d’acord per al traspàs de rodalia o la col·laboració en la gestió de les infraestructures, la prova que aquesta col·laboració és, com menys, tortuosa, és la modernització de la línia ferroviària Xàtiva-Alcoi.

Des que el traçat va estar a punt de tancar-se en 1984 perquè es considerava “deficitària” les promeses de millora del traçat han estat quantioses però s’han traduït en realitats escasses. Dels 63,7 quilòmetres de traçat ferroviari entre les capitals de la Costera i l’Alcoià, només el tram Ontinyent-Agres (de 9,6 quilòmetres) es va renovar en 1997. Des de llavors, actuacions com la variant de Benigànim o la modernització de la resta del traçat són tot un clàssic que apareixen cada any en els pressupostos autonòmics i estatals que mai arriben a fructificar.

Seguir llegint a Levante-EMV.com

A continuació us transcric un article que m’ha enviat un company lector del bloc sobre el tema de la construcció de casetes a Benigànim. Dir que aquest article no representa en cap cás l’opinió del bloc sobre el tema, simplement es l’opinió personal d’un lector. Aprofitant aquest article podem obrir un debat sobre si les mesures son o no correctes, si van amb terceres.. i quines seríen les millors solucions en cada cás.

Article:

Per a construir una caseta en terreny rústic de més de 25m2 cal tenir 10.000 M2 de terreny a la mateixa parcela, totes les construïdes en parceles de menys de 10.000M2 son il·legals, als 4 anys d’estar construides, pots donarles d’alta en el catastre i pagar la contribució.

El nou Ajuntament el que ha fet es prohibir construir casetes, hagera estat bé si ho haberen prohibit quant haveren entrat ells, ja que es il·legal pero no podíen deixar pedre la recaudació de les llicències, aleshores van fer una reunió amb tots els obrers del poble diguent que hi havía un termini de 3 mesos per a construir en zona rústica, amenaçant en que denunciaríen als obrers i al propietari del que construira després dels 3 mesos de termini.

Ells no poden possar ningún termini, per que segueix siguent il·legal fa tres mesos que ara, per a denunciar i derribar una caseta que es construira després del termini, hi hauría que tindre una sentència i eixa sentència valdría per a totes les casetes, la construida ara i la construida dins del termini que ells han donat, o siga que están enganyant al poble.

El que passa es que l’Ajuntament al fer por a la gent, s’han construit en 3 mesos les casetes que haveren tardat en construir-se varios anys, hi ha gent que ha demanat sense poder crèdits per a poder construir dins del termini. Aleshores l’Ajuntament arreplega en 3 mesos els diners de les llicències que haveren tardat varios anys en arreplegar-les, el més segur es que abans dels 4 anys tornen a dir a la gent que es pot construir en terreny rústic, pero es il·legal, fa tres mesos i fa 10 anys.

Ací teniu la carta que el senyor alcalde de Benigánim ha enviat a tots els treballadors autònoms de Benigánim amb treballs relacionats en la construcció, recordant-los que deuen aplicar l’impost sobre contruccions instal·lacions i obres.

Segons pareix ara haurem de pagar fins per canviar el pany de la porta, però cal entendre-ho, cal recaptar per a pagar els nous sueldasos que s’han autoadjudicat, i no hem de queixarmos per que açò és el mateix que ho pague el poble que som tots, que ho pague la generalitat que també som tots.

(Click sobre els documents per ampliar)

Informació gràcies a Treball i Dignitat

El miracle del “cost zero” de la Fórmula 1 es torna cada dia més complicat. Fins a ara s’han adjudicat obres del circuit urbà per valor de 82.279.575 euros (13.690 milions de les antigues pessetes) que, ara com ara, paga la Generalitat Valenciana, a través de l’ens Gestor de Transports i Ports (GTP), l’Autoritat Portuària de València i Iberdrola.

La xifra de 82 milions no inclou la construcció dels Paddock, aparcaments i instal·lacions complementàries, licitades per 3,1 milions d’euros al novembre i que encara està pendent d’adjudicar. Tampoc s’ha inclòs el túnel sota les vies del ferrocarril València-Castelló que, finalment, es va optar per deixar pendent ja que era materialment impossible arribar a temps. També es desconeix, ara com ara, el cost que tindrà instal·lar les lones amb les quals l’alcaldessa vol embellir l’entorn del circuit per a tapar les zones degradades.

Els 82 milions d’euros estan molt lluny dels 37 milions que es va assegurar, inicialment, que costaria el circuit. Respecte a la xifra total, la Fórmula 1 costarà a les arques de l’Autoritat Portuària de València uns 13.290.266 euros ja que el port paga el trasllat del pont dissenyat per l’enginyer Julio Martínez Calçons que ha de ser la infraestructura més cara i desplaçada de la història. En sis anys des que es va inaugurar en 2002 ha passat d’ésser levadís a fix i, ara, giratori amb un cost total de 33 milions d’euros (que inclou l’última adjudicació per a convertir-lo en giratori i permetre que els monoplazas creuin el nou canal construït per a la Copa de l’Amèrica).

Continua llegint a Levante-EMV.com

La popularització dels camps de golf a la Comunitat Valenciana no va arribar de la mà de la demanda interna sinó del boom urbanístic viscut en l’última dècada. Per això, el gruix dels projectes ha estat, i segueix estant, unit a la construcció massiva d’habitatges, segons els experts Si embargament, aquesta proposta és, segons revela un estudi, insostenible per la fractura territorial i social que comporta i el balafiament de recursos hídriccs (una casa d’aquests complexos consumeix de quatre a sis vegades més aigua que una tradicional).

Segons les seves dades en una ciutat compacta el consum mig, en el tercer trimestre de l’any, ronda els nou metres cúbics per abonat i mes. No obstant això, en urbanitzacions amb jardí i camp de golf en el mateix període el consum es dispara entre 25 i 40 metres cúbics per abonat i mes. Segons l’informe, en urbanitzacions extenses, amb jardins individuals, pot arribar fins a 55 metres cúbics d’aigua de consum mensual.

Segueix llegint a ElPais.com

Aquestos últims dies s’ha deslligat el que podríem dir la guerra dels trasvassaments que ha suposat el resorgiment de la polèmica. Al el Govern Espanyol aprovar el transvassament d’aigua del Ebre a Barcelona, la polèmica del trasvassament del Ebre al País Valencià ha tornat a ressorgir.

Com la informació general del projecte aquest la teniu accesible als diaris no cal comentar-la, el que si que m’agradaría comentar es la gran manipulació que es fa de tot aquest tipus de fets per part de TOTS. Per tant per a que no ens enganyem les diferències entre els dos transvassaments son substancials:

Del Ebre a Barcelona

• Volúm de 40 hm cúbics a l’any
• Cost de 150 milions
• Destinat a l’abastiment humà
• Àmbit intracomunitari
• Tubería de 60 kilometres

Del Ebre a València

• Volúm anual de 860 hm cúbics a l’any
• Cost més de 1.000 milions
• Ús agrícola, urbanitzacions i Camps de Golf
• Àmbit intercomunitari
• Tubería de 714 kilometres aproximadament

Aquestes son les diferències per a que no es presteu a enganys, la diferència sustancial está en el nombre de caudal i en la destinació. Respecte a la meva posició personal en el tema ús diré dos coses: Transvassament per a abastiment humà o agrícola, SI…. Transvasament per a regar Camps de golf i abastir urbanitzacions del senyor Camps, NO i menys per a que el senyor Camps faça política de confrontació amb això. De fet l’oposició als transvasaments no es nou, mireu a Catalunya el lio que tenen ara montat amb els de la conca del Ebre que si oposen…. i estic segur que si per exemple digueren de fer un transvassament des d’un riu del País Valencià cap a un altra comunitat també s’hi oposaría molta gent.

Pero no s’enganyeu el principal interés del senyor Camps en reivindicar el transvassament del Ebre no es per que vullga que no ens falte aigua per a beure o per a regar els nostres camps, si no per que te una gran falta d’aigua per a abastir les urbanitzacions i els seus Camps de golf… i sense aquesta aigua no hi han diners. Podeu vore aquest enllaç de GreenPeace amb un informe sobre aquest tema, literalment diu: “La Comunidad Valenciana se sitúa a la cabeza de agresiones al litoral español, con 364.500 nuevas viviendas, 48 campos de golf, 30 casos de corrupción urbanística, 12 proyectos de puertos deportivos para albergar 6.975 amarres y 21 localidades con vertidos en su litoral.“

Mireu el PP no ens pot contar res nou, a la legislatura del senyor Zaplana el País Valencià va cedir a Castella La Manxa els drets històrics sobre el riu xuquer que ens proporcionarien quasi 300hm cúbics, ara quatre latifundistes de Castella La Manxa gasten bona part i ací ja no arriba quasi rés… tot gràcies al senyor Zaplana.