El Mirador Valencià

La nova política migratoria aplicada per Silvio Berlusconi ha generat polèmica arreu de l’Unió Europea, fins i tot el Govern Espanyol a calificat les mesures de racistes i xenòfobes.

La detenció i expulsió de centenars d’inmigrants a Italia ha provocat la reacció tant de l’Unió Europea com dels païssos afectats com Rumania. La vicepresidenta del govern espanyol, Fernández de la Vega ha sigut un dels governs més crítics amb l’actuació, acusant al govern Italià de promoure el racisme i la xenofòbia.

Aquest tema, però, el portava Berlusconi al programa electoral amb que va guanyar les eleccions, per tant en la meva opinió es just i necessari que l’aplique, si això es el que va prometre als seus electors. Els discursos dels partits conservadors europeus están centrant-se molt en el tema de la inmigració, i es que la veritat es que aquest ve siguent un dels principals problemes que els ciutadans reclamen, i de aí les actuals i pròximes victories dels partits més dretans.

Respecte a la meva opinió personal, en aquest tema discrepe una mica de la posició general que mantenen els partits d’esquerres. Crec que es necessari adoptar certes mesures per preservar la seguretat i l’ordre d’un país, pero és clar, sense exaltar ni el racisme ni la xenofòbia, simplement aplicant la legalitat. Crec que es evident que hauríem d’adoptar mesures contra tota aquella gent que resideix ilegalment a un país, i que en general no té feina i que es veu abocada a activitats delictives o d’altre tipus.

És clar, que aquest serà un tema capital en els pròxims anys, i jo crec que l’esquerra en general deuria replantejar-se un poc la seva posició en el tema, per que amb el temps acabará sent impopular i d’aqui com en altres païssos anirán derivant-se victories dels partits més conservadors i dretans.

John McCain renega sovint de George Bush. La seva estela no li convé. Tenir Bush d’aliat li pot reportar més problemes que vots. McCain, a diferència de Bush, creu que s’ha de posar fre al canvi climàtic i a l’ús de la tortura com a mètode d’interrogatori als detinguts. Però, com és sabut, fa costat al president en el tema de la guerra de l’Iraq i en el manteniment de les tropes en aquell país fins que la situació s’estabilitzi.

El candidat republicà a la presidència s’atreveix a fer prediccions: els Estats Units hauran guanyat la guerra de l’Iraq el 2013; deu anys després d’haver-la començat. En les mateixes dates, segons McCain, s’haurà capturat o mort el líder d’Al-Qaeda, Osama bin Laden. Casualment, el 2013 seria l’últim any del seu mandat, en el cas que guanyés les eleccions del novembre.

És clar que aquestes previsions es compliran, segons McCain, si ell és el proxim president i s’aplica una política de guerra que consisteix a mantenir la força militar nord-americana a l’Iraq i oblidar-se de les retirades que proposen tots dos candidats demòcrates.

Article de “Ruta 70 Est” bloc del 3cat24.cat

De 7,8 graus, és el més greu des de fa trenta anys · L’epicentre és a la zona tibetana que la Xina va reprimir amb més duresa quan monjos budistes van demanar la llibertat del Tíbet

No para de créixer el recompte de morts pel terratrèmol de 7,8 graus a l’escala de Richter que avui al matí ha sacsejat el Tíbet i la regió xinesa de Sixuan, al sud-oest de l’estat. Les autoritats diuen que el balanç de morts a la regió és de 8.533, tot i que encara hi ha moltes zones on els serveis d’emergència i l’exèrcit no hi poden arribar pels grans desperfectes que ha causat. El primer ministre, Wen Jiabao, ja s’ha desplaçat a Xengdu, capital de la regió, i demana calma per a fer front a la catàstrofe.

OPINIÓ: És impressionant les xifres de morts que s’estan donant, jo crec que desde ací no ens fem una idea del que estará passant. Des de ací no pugem fer res mes que solidaritzar-nos amb les víctimes i esperar que la situació millore

Més Informació a VilaWeb.cat

A l’edició d’avui de “El Pais” ix publicat un interessant reportatge sobre la pujada de nou dels moviments populistes a Itàlia, que han començat amb l’elecció de un postfeixista com alcalde de Roma.

L’escena va gelar la sang a més d’un. El posfascista Gianni Alemanno acabava de guanyar l’ajuntament de Roma, primer polític del seu cep a assolir el despatx que domina el Fòrum. Davant la seu de l’Ajuntament, en la plaça del Campidoglio, el llombrígol de Roma, una multitud de militants espera el discurs del guanyador. Entre ells, en les harmòniques línies de la plaça projectada per Miguel Ángel, molts mantenen el braç aixecat amb una inclinació que no deixa lloc a dubtes: salutacions feixistes. Les banderes tricolors onegen per tot arreu. Algun grupet fins s’atreveix amb una tornada més explícita: “Duce, Duce!”.

Seguir llegint l’article a ElPais.com

Ahir es van celebrar a la majoría de ciutats angleses, les eleccions locals que apunten a una impressionant caiguda en picat del partit laborista, que passaría a ser la tercera força política del país.

El primer ministre britànic Gordon Brown, ja ha admés una “jornada decebedora per al laborisme britànic” i no es per a menys ja que el seu partit passaría a convertir-se en la tercera força per darrere dels conservadors i els liberals demócrates. El baixos nivells de popularitat de l’actual primer ministre s’han reflexat a les urnes, i és que els laboristes ja acusen una baixa popularitat després de que Tony Blair donara suport a la guerra d’Irak.

Segons els sondatge de la BBC, el partit laborista només sumaria el 24% dels vots, per darrere dels conservadors amb un 44% i el Liberal-Demócrata amb un 25%. El cas britànic es molt particular, en primer lloc per la diferència amb el nostre sistema ideològic, per contra del que quasi tots pensem els laboristes NO son socialistes i inclús podríem dubtar que siguen d’esquerres. El cas dels laboristes ha sigut un partit dels treballadors, pero que no es s’alinea amb els partits socialistes, i fins i tot en molts casos, vegem la Guerra d’Irak, han adoptat posicions més pròpies de grups polítics de dretes.

Amb aquesta nova derrota de la “suposada esquerra”, podríem estar parlant de un declivi a nivell europeu de les esquerres, també en gran part degut a fenómens com l’inmigració, pero d’això en parlarem en un altre post per que el tema dona per debatir.

Imatge gràcies a Vilaweb.cat

Milers de manifestants s’han concentrat des de les deu del matí davant la torre Eiffel i arreu de la ciutat per fer visible el seu malestar per la política de la Xina envers el Tíbet. Quan la flama passarà per davant de la batllia, s’hi trobarà la pancarta ‘París defensa els drets de l’home arreu del món’, penjada pel batlle Bertrand Delanoë en referència als drets del Tíbet.

Noticia i Imatge Gràcies a Vilaweb.cat

Com sabeu pròximament es celebrarán eleccions generals a Italia, degut a la perduda de la majoría de Romano Prodi i la seva coalició d’esquerres, degut a l’escissió d’un partit de la pròpia coalició.

Una cosa que m’agrada fer es observar les campanyes electorals d’altres païssos i comparar-les amb les d’ací. Ahir vaig estár mirant un poc les pàgines oficials i del Youtube dels partits més importants que es presenten a les eleccions el “Partido Democràtico” d’esquerres amb Veltroni com a candidat, i el “Popolo de la Libertà” de dretes amb Berlusconi de nou com a candidat. Bé, i lo curiós d’aço es que els ha pegat per fer cançonetes al vell estil i no deixen de ser curioses, sobretot la de Berlusconi que es contradiu totalment en el que va fer quant va arribar al govern.

El video de Berlusconi i del PDL es una canço titulada “Menomale che Silvio c’e” (Menys mal que Silvio hi és), no deixa de ser curiós que el partit es diga “Popolo della Libertà” (Poble de la Llibertat) a no ser que per a Silvio Berlusconi la paraula llibertat vullga dir assignarse 3 llicències de TV Privada per a ell mateixa (Grup Mediaset) i a la vegada manipular totalment la RAI (TV Pública). En definitiva una cosa pareguda al que passa al País Valencià. No deixa de ser curiós l’ús de la paraula llibertat per part de la dreta. A continuació podeu vore el video, está en italià pero es pot entendre perfectament.

A continuació teniu la cançoneta del “Partito Democràtico“, la coalició d’esquerra liderada per Walter Veltroni

El comitè de peticions de la Unió Europea es reuneix avui per debatre, a més d’altres assumptes, una cinquantena de reclamacions de veïns, associacions i partits que es queixen d’abusos urbanístics que diuen que es practiquen al País Valencià. Analitza tres programes d’actuació integrada (PAI) de l’Ajuntament de Parcent que podrien haver vulnerat la normativa ambiental europea, denunciats per Veïns de Parcent, i el pla parcial de Porxinos de Riba-roja, que acollirà la ciutat esportiva del València CF.

Els tres PAI de Parcent preveuen la construcció de més de dos mil habitatges en una localitat que tan sols té un miler d’habitants. El PP va iniciar-ne la tramitació, que va generar una forta oposició popular. Ara el PP ja no hi governa, però els plans van passar a mans del Consell, que ha optat per no congelar-los.

La plataforma Salvem Porxinos defensarà davant del comitè que el pla parcial atempta contra la normativa comunitària del medi i del desenvolupament sostenible.

D’altres demandes que la comissió també té sobre la taula són contra possibles abusos urbanístics a l’Albufera de València o al marjal de Pego-Oliva.

Noticia gràcies a Vilaweb

Hui he estat vegen un poc la pàgina web del Barack Obama, un dels candidats demòcrates que més entusiasme está causant als Estats Units. He de dir que m’agrada aquest esperit del “Yes We Can” (Si, nosaltres podem) i crec que les seves propostes polítiques tenen futur. M’agradat bastant el video que s’ha fet per a la campanya, protagonitzat per diferents personalitats dels EEUU, és una canço basada en els discursos del Obama:

Per als que en anglès no vaja amb ells, ací teniu el video subtitulat en castellà  http://www.youtube.com/watch?v=Q8boC4tMK_g

Com podeu vore desde el bloc en hem afegit a la campanya de “Reporters Sense Fronteres” per un boicot als Jocs Olímpics d’aquest estiu a la Xina.

Ens afegim aquest manifest, per que un país que reprimeix violentament les manifestacions d’un poble no és mereix organitzar uns Jocs Olímpics que deuríen inspirar la llibertat i la democràcia. I no es solament la repressió brutal dels tibetans, si no a més la censura dels mateixos actes per a que la prensa internacional no puga informar de la mateixa. Per tant, un país que du a terme aquests actes no pot ser altra cosa que una dictadura autoritaria. Com molt bé representa el dibuix de les esposes, denunciant la censura xinessa.

Per tant desde el bloc donem suport a l’iniciativa de boicotejar els Jocs d’aquest estiu, cosa que ja han anunciat que farán molts païssos importans i fins i tot esportistes internacionals.

Aquesta nit a les 22h s’emet un documental al canal 33 que crec que pot ser interessant, per si algú de vosaltres vol veure’l us pose la sipnosi del reportatge:

Del Vietnam a l’Iraq, com s’ha convençut al poble nord-americà per donar suport a les diferents guerres i conflictes armats en què s’ha intervingut? Avui veurem un treball molt crític sobre els mitjans de comunicació nord-americans i la seva forma d’explicar i analitzar els conflictes mundials d’aquests últims 50 anys.

Aquest reportatge se submergeix en el “forat de la memòria” orwellià per treure a la llum una tradició de 50 anys feta de mentides del govern i dels mitjans de comunicació dels Estats Units per portar el país a la guerra quan els ha convingut, començant per la del Vietnam i acabant per la de l’Iraq. Els autors han desenterrat imatges d’arxiu per exemplificar distorsions i exageracions oficials, des de Lyndon B. Johnson fins a George W. Bush i per revelar amb tota mena de detall com els mitjans de comunicació americans han difós sense cap mena de crítica els missatges bel·licistes dels seus governs successius.

El reportatge dedica una atenció especial a exposar els paral·lelismes entre la guerra del Vietnam i la de l’Iraq. A partir d’investigacions meticuloses i d’anàlisis implacables de l’especialista Norman Solomon, el reportatge ofereix exemples greus de propaganda i de complicitat entre els governs i els mitjans de comunicació extrets de l’actualitat recent i del passat, amb referències a Lyndon B. Johnson, Richard Nixon, Robert McNamara, el senador dissident Wayne Morse i els periodistes Walter Cronkite i Morley Safer. Una gran investigació basada en imatges d’arxius i hores i hores de recerca d’un grup universitari que ara fa públiques les seves conclusions.

Desde ahir al migdia la fins ara provincia de Serbia, es ja un país soberá amb independència de Serbia, un país que ja ha rebut el reconeixement de la seva independència per part d’EEUU o Irlanda.

Desde la Primera Guerra Mundial el conflicte entre els diferents païssos de la zona dels balcans han sigut nombrosos, conflictivitat que es va augmentar amb la formació de Iugoslavia i les diferents guerres internes que portaren a la seccessió d’aquesta de diferents nacions. Aquesta es la única “nació” amb reivindicacions històriques d’independència que quedava encara en territori de l’actual Sèrbia, encara que durant aquestos últims anys la zona havía estat administrada per Nacions Unides. Així doncs, desde ahir a les 15:48, Kosovë es un país independent amb plena sobirania amb el suport d’importants nacions com Estats Units o França.

Ara ja en opinió personal meva donar la enhorabona a tots els ciutadans de Kosovë que han lluitat durant tants llargs anys per la seva independència, aquest es un dia gran per ells. He de dir que em pareix molt malament que el govern espanyol ja haja avançat que no reconeixerá l’independència de Kosovë, ja que segons ha declarat De la Vega: ” No están a favor de processos unilaterals d’independència”. No será de que tenen por i veuen certes similituds amb els cassos espanyols? No será que tenen por de que aço reanime els moviments d’independència a l’Estat Espanyol? El propi pressident rus es va referir concretament a la qüestió espanyola, amb l’evitació del tema per part del govern espanyol.